Zoom

Antoni Tàpies

Zoom

1946

Oli i blanc d'Espanya sobre tela

65 x 54 cm

30

Una de les obres més primerenques amb què compta la Fundació Antoni Tàpies és Zoom (1946). Per la frontalitat i l’ús dels materials (...), aquest quadre (...) al·ludeix (...) al primitivisme visceral de l’art infantil o dels malalts mentals que semblava reivindicar-se durant el període de postguerra en medis artístics europeus, especialment els relacionats amb l’art brut. Igual que en tot primitivisme, a Zoom s’expressa un rebuig de la civilització moderna; i s’hi manifesta un desig de tornar a un món preindustrial, on es pressuposa una relació amb la natura més íntima. El que sembla ser un rostre humà és girat a l’inrevés i d’ell surten una sèrie de raigs lluminosos. D’aquesta manera, matèria i forma sembla que es fonen en un continu únic. El rostre és deshumanitzat i adquireix la forma d’un ésser astral, que sembla anterior no només a la civilització industrial, sinó també a l’existència de qualsevol vida organitzada a la Terra. (...) En aquest aspecte, així com també en l’ús simultani de dues maneres de representació, la icònica (rostre) i la indicativa (empremtes de les mans), i en l’ús dels materials, aquesta obra és precedent directe de les pintures matèriques. (...) El tema del cap separat del cos (...) és característic de la pintura de Tàpies d’aquest període (...). Dins de la literatura simbolista, aquest motiu representa tot el que és espiritual en oposició amb els elements materials de l’ésser humà

Extractes de Manuel J. Borja-Villel, “La col·lecció”, Fundació Antoni Tàpies (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990).